007_Abraçada col·lectiva
Una celebració dels afectes que sostenen i construeixen la meva xarxa de suport mutu.
Cambrils, 2020.
Volia parlar sobre els teixits afectius, les amigues, la família i les persones que et fan sentir a casa i segura. I és que jo ja no puc entendre una vida sense el col·lectiu, les cures, l'amistat, l'amor i les abraçades.
En una societat capitalista que ens ofega i ens arrossega a la competició, a la hiperproductivitat i a la individualitat. Pensar en col·lectiu, deixar-se cuidar, cuidar i sostenir-nos la vida entre totes és revolucionari i necessari.
La celebració i l'agraïment als afectes ha pres forma de mural i de ceràmica. El mural ha estat pintat al poble que em va veure néixer i créixer, acompanyada de les meves amigues i família. M'agrada pensar que cada dia que caminin per la riera podrà sentir la tendresa i estima que sento per elles.
En una societat capitalista que ens ofega i ens arrossega a la competició, a la hiperproductivitat i a la individualitat. Pensar en col·lectiu, deixar-se cuidar, cuidar i sostenir-nos la vida entre totes és revolucionari i necessari.
La celebració i l'agraïment als afectes ha pres forma de mural i de ceràmica. El mural ha estat pintat al poble que em va veure néixer i créixer, acompanyada de les meves amigues i família. M'agrada pensar que cada dia que caminin per la riera podrà sentir la tendresa i estima que sento per elles.
